|
(Retaule d' amors i desamors)
RETALLS PER AD UN COLLAGE INACABAT
Per Josep E. Rico Sogorb
Croniques d' un torturat amant o historia d' un foll enamorat
Ad elles:
A totes les que, d' una i mil formes
m' amaren, m' estimaren:
en lo cos i en la carn,
en l' anima i l'esperit,
en lo sentiment i en l' anhel;
en lo caprig, en lo desig,
en la distancia i tan a prop,
en silenci i en intimitat,
en l' erotisme i platonicament...
(L' autor)
"L'amor pot ser un passatemps, o una tragedia" (Isadora Duncan)
PROLEC
Llegida l'introduccio que el propi autor fa ad esta obra que teniu en les mans i que ara, despres de tants anys d'amar, apareix a la llum, la veritat es que vaig a dedicar este prolec a perfilar algunes -poques- coses mes sobre Rico i este llibre.
En primer lloc, vos dire que em consta que este poemari possiblement siga, d'entre tots els llibres que Rico ha escrit, el que mes ilusio li fa vore'l publicat. Perque es mes part d'ell que ningun atre. Quan escrivim poesia, algu podria dir -en part de rao- que en certa manera fem un eixercici d'exhibicionisme. Aixo de que el poeta no escriu per a publicar, no es del tot cert: en el fondo sempre tenim el cuquet de que els nostres escrits apleguen a mes destinataris dels que ho aparenten ser en cada poema. Pero tambe es cert que, mes que "mostrar" els nostres sentiments -sensacions, emocions, experiencies...-, lo que fem es "enunciar-los" per a compartir-los i compartir aixina les alegries i les penes, el goig i el dolor...
I aixina es com se nos mostra Rico en este poemari: ell tot cor, tot emocio, un torturat foll, amant enamorat... victima de l'amor i -tambe- del desamor. Trist protagoniste d'estes dos cares del mateix sentiment. Perque, en coneixer els poemes en l'eixercici d'aprehensio llectora, coneixem a l'autor -mai comparsa- i nos acostem ad ell a través dels sentits camins que cada poema nos marca fins al seu cor. Es produix aixina una activitat d'identificacio-vincul-correspondencia entre els nostres cors receptors i el cor emissor de Rico.
Per aço, l'obra se nos fa personal, molt intima. En cada poema, en cada vers, l'autor impregna d'ell mateix, paraula a paraula, l'espai virtual de la comunicacio poetica. Aci, com en totes les obres d'estes mateixes caracteristiques, autor i obra no son dos entitats, formen una unica substancia que expressa en vers, en un proces d'actualisacio, tota una serie de vivencies pertanyents al mon de l'abstraccio que habita en algun lloc imprecis del cor.
D'entre totes les manifestacions que trobem en el llibre, la major part d'elles estan adscrites a l'ambit liric o amoros. Encara que el poemari comença en un sentit cant -molt mediterraneu- a l'illa de Tabarca, l'Illa (que en certa manera es fa bandera de la nacio d'a on es sent el nostre autor), el restant dels texts, com el mateix Rico anuncia, es un repas cronologic a modo de mosaic dels amors -i els desamors- que l'han torturat pero -¿i qui dubta d'aço?- que tambe l'han fet viure. I, de tan sentits com han segut cadascun d'estos retalls d'amor en el viure -¿o sobreviure?- del poeta, este decidix -no podia ser d'una atra forma-, a dedicar el llibre ad elles, a totes elles que se li han penjat del cor, que li han emborronat la pell, que li han ocupat l'abraç i el bes, que li han esguellat el pit...
Hi ha en els escrits una gama tematica prou ampla en referir-nos a la naturalea ultima d'estos amors: mes sentits, mes espirituals, mes jovenivols, mes apassionats... Podriem dir que "molts -moltes- son els cridats -les cridades- a entrar en el regne d'amor del cor de Rico"... pero una cosa es segura: totes elles han tengut el seu espai especial enmig del pit de l'autor. Molt especial, molt sentit, molt impregnat d'afecte. Aixina, Rico es sent part afortunada davant l'aparicio de l'amor i, despres, victima perjudicada per la crueltat de l'absencia. Rico, mai, es bochi per desamor; no podria, perque Rico es tot sentiment i afecte i entrega... ¡S'ha dedicat a repartir-ne tant -d'amor- a lo llarc de la seua vida...!
I ara ha resolt oferir-nos eix amor tan vixcut a través d'estes pagines a voltes euforiques, a voltes tristes, a voltes erotiques... pero sempre, sempre, deutores d'una sincera passio.
Podriem dir, en resum, que Rico ha naixcut per a amar. I aci teniu el testimoni d'eixa predestinacio. Vos convide a entrar en el cor d'este gran amic dels seus amics i gran amant de les seues amants.
Chimo Lanuza
Llicenciat en Filología Hispanica. Professor de Magisteri. Professor de Llengua Valenciana, diplomat en Frances i Angles. Academic de la Real Academia de Cultura Valenciana. Llingüiste. Escritor. Ex Director General del Institut Valencià de la Joventut
A TABARCA, ILLA DE SANTA PAULA
LA PLANESIA GREGA...
Per haver-me inspirat romanticament
aquelles nits d' amor i passio en la plaja front ad ella
en les llunes plenes i cels estrelats durant varis estius...
les relacions amoroses en elles...
i algun poema que atre.
"L' AMOR ES COM UNA ILLA...
DEUS DE CONQUISTAR-LO..."
" ...Y todos los dias estoy en trance,
en sueños nocturnos
ellas me miran con ojos grises,
y me deslumbran a su paso
bailando etéreas,
con eternas corrientes."
Edgar Allan Poe
ESCULTURA
T' acostares a mi
com s' acosten
els rius a la mar...
sinuosament...
arrossegant-te
cap al meu cos
d' home impacient.
Esta nit t' entregares
tremolosa
suspirarant dolçament
Yo t' esculpi esta vegada
com si fores fanc,
molecjant-te de rellamps,
d' orgasmes encadenats,
pintant ta sedosa pell
en games i fulgors d' arc iris.
Et vaig fer
tota de nou
Una i atra volta
fins cansar-me.
Recreant-te
com una Venus de coral i fosils
somesa en l'espiral
de la passio desenfrenada.
Va morir la nit serena i neta...
esculpint-nos mutuament...
"Haikus per a tu"
"Pantalla encesa.
Paraules. Icons.
Estas a l' atre costat"
"Escric.
Frases magiques.
Les reps i rius".
"No et contemple.
Cors i roses.
Cites poetiques -besa'm-"
"Somi. Ones i vents.
La mar i eixa illa:
Ta presencia"
"Suor. Pantalla.
Teclat pegalos.
No veig ton rostre"
"Rialles em llances.
Sospire fondament.
Mor el dia"
"Crides en resposta.
Envies fotos i t' aguarde.
Es fa de nit"
"Llarga es l' espera.
Resignacio:
Tu, ya no estas"
(haiku)
Erotisme
Ulls tancats,
llavis apretats
suspirs...
Et posseïxc,
amor, amor...
passio, ansia.
Nos fundim
paradisos,
mel..
Dolçor
tendrea
gemecs.
Et saborege
t' aborrones
agitant-te.
Pell desperta
poros oberts
vell erisat
Mes tremolor,
falta ale
esclates, amor...
POSSEÏR-TE
La meua boca ardi, cremava
raspant i aspra
tan curtida de nafres
que no resisti
la tentacio d' insinuar-te
No t'avergonyires,
deixant fluir les necessitats.
Les ferides es tancaren.
Em dolia la boca ardenta
de tan dir-te paraules excitants
a la llum de la lluna
a la vora de la mar
aquell dissabte.
I vaig fer lo que sentia el cor
i lo que me reclamava la carn:
posseïr-te...
|
|
|
|
|
|
