A ell li
encanta fer-li el salt a la seva dona. És com qui juga a
futbol dos cops per setmana. És tota una cerimònia, li diu
a la seva dona que té molta feina o que té un sopar
d’empresa i se’n va tot sol a lligar. Al començament de la
nit el llistó està altíssim, només s’ho faria amb noietes
perfectes de divuit anys. A mesura que passen les hores i
l’alcohol s’apodera de la seva sang el llistó va baixant
així com va pujant l’edat de la possible presa. Això sí,
cap nit se n’ha anat en blanc, sempre ha aconseguit
emportar-se’n alguna al llit. N’hi ha hagut de realment
molt lletges però, de tota manera, un clau sempre és un
clau. A l’endemà explica a l’oficina alguna història
fantàstica, que si vuit seguits fins que ella no va poder
més, que si amb tres ties alhora, que si amb una top-model
mulata que surt a la tele, que si amb unes siameses, que
si amb una contorsionista hawaiana... No sap si li agrada
més fer-ho o explicar-ho a la gent de la feina. Sap que
ells l’admiren i l’envegen i que donarien qualsevol cosa
per estar a la seva pell.
A ella li encanta fer-li el salt al seu marit. És com qui
va al cinema dos cops per setmana. És tota una cerimònia,
espera que la truqui dient que té molta feina o que té un
sopar d’empresa i se’n va tota sola a lligar. Es pren tres
o quatre bourbons i espera que algú li entri. Hi ha nits
que és molt selectiva i n’hi ha d’altres que no ho és tant,
tot depèn de l’alcohol que hagi ingerit. Això sí, cap nit
se n’ha anat en blanc. De vegades no li ha agradat el
material de la discoteca i ha trucat algun company de
feina del seu marit. Li feia molta gràcia anar-se’n al
llit amb l’home que aquella nit li feia de tapadera al seu
home.
- Què tal amb el Lluís i el José Antonio? - preguntava
ella al matí mentre esmorzaven.
- Ja els coneixes, són unes persones molt avorrides -
responia ell mostrant desinterès - , em sembla que la
propera vegada que hi hagi un sopar d’aquests no hi aniré.
Són tots tan depriments.
Ella no els trobava tan avorrits el Lluís i el José
Antonio, a més a més, els trobava fins i tot divertits
quan la penetraven salvatgement per darrere mentre
insultaven el seu marit. I la resta de companys de feina
tampoc n’eren gens d’avorrits.
- I tu què tal, aquí tan sola?
- Doncs també avorrida, llegint revistes i mirant la tele.
El seu matrimoni no funciona gaire bé. Ja fa més de quatre
mesos que no ho fan junts.
Aquesta nit ell en té ganes d’anar de cacera. La truca i
li diu que han vingut uns americans i que els ha de portar
a un tablao flamenco. Es pren un parell de whiskys d’una
ampolla que guarda al seu despatx i se’n va a aquella
discoteca nova que han obert i que li han dit està plena
de noietes joves buscant homes amb experiència.
Ella li diu que l’esperarà desperta. Es dutxa, beu tres
martinis secs i es vesteix per matar. Anirà a aquella
discoteca nova que han obert i que li han dit està plena
de noiets joves buscant dones amb experiència.
Ell entra i observa el material. Sí que està ben assortit
el local. Es col•loca amb posat assajat a un costat de la
barra i comença a llençar les seves mirades irresistibles
a les noies del voltant. Cap li fa cas. Totes van
acompanyades de nois de la mateixa edat que elles i que
semblen sortits d’un anunci de gimnàs. Es pren tres
whiskys més i els paga amb la seva targeta de crèdit de
color daurat de manera que el vegi tothom. La tàctica no
funciona, en demana un parell més.
Ella entra i se’n va a l’altra punta de la barra. Hi ha
uns nois que tiren d’esquena però sembla que no li fan
gaire cas. Se’n beu un parell de copes. Intenta conversar
amb els nois del costat però de seguida l’eviten. Desplega
tot l’arsenal de dona fatal que té. El resultat és
desastrós. Es pren tres copes més.
Ell parla amb una rossa que s’ha assegut a la seva
esquerra. Amb l’habilitat que el caracteritza li confessa
les seves mesures antropomòrfiques. Exagera una mica (què
importen set o vuit centímetres amunt o avall). Ella riu.
Ell creu que ja la té al sac i l’intenta assestar el cop
definitiu, li diu que és capaç d’aguantar tres claus
gairebé seguits. Ella riu encara més fort. Sense poder
parar de riure li explica que fa nou mesos que surt amb un
culturista senegalès, que fa un any totes aquestes proeses
l’haurien impressionat però que ara li semblen coses de
nens. A cau d’orella li diu les mesures i les millors
marques personals amatòries del seu home. Ell resta
bocabadat durant una bona estona. Primer intenta imaginar
un membre així de gran, trenta-dos centímetres de carn
negra i dura. Després prova de recordar la seva pròpia
marca personal, la marca “oficial”, la d’explicar a la
feina, eren nou seguits, però la de veritat ja ni s’en
recorda. Mentre hi pensa, apareix el manso en qüestió.
Triga tres quarts d’hora en mirar-lo de dalt a baix i
d’esquerra a dreta. Quan acaba prefereix fer mutis i
canviar de lloc a la barra. Ja a la seva nova posició els
mira de reüll, la noia encara riu, l’està explicant a
aquell tros de bèstia la conversa que havien tingut.
L’africà també riu. Intentant no imaginar la parella
riallera en plena apoteosi sexual es demana un whisky sol.
Ella parla amb un noi amb ulleres rodones a l’estil del
John Lennon. Li agrada la seva pinta d’intel•lectual.
Després d’un intercanvi de frases sense massa sentit, el
noi li pregunta què n’opina de la pluja daurada. Ella li
respon que li preocupa molt l’ecologia i que li fan pena
tots aquests arbres que moren per culpa d’aquesta maleïda
pluja daurada. El presumpte intel•lectual marxa remugant.
Ella no ho acaba d’entendre i per aclarir-se les idees es
pren un vodka amb pinya.
Ell fixa el seu proper objectiu: una morena vestida de
cuiro negre que balla com posseïda per algun dimoni. La
imagina amb el cap fent un gir de tres-cents seixanta
graus com la Linda Blair a “L’exorcista” i, inevitablement,
pensa en els beneficis sexuals que una noia amb un cap
rotatori podria proporcionar. L’ataca. Li diu les frases
de rigor per trencar el gel i li demana què li semblaria
si sortissin junts d’aquell antre i anessin a un hotel.
Ella li respon que millor anar a casa seva, que allí té el
material necessari. Ell es pregunta de quin material deu
estar parlant, segurament serà llenceria de fantasia
d’aquella que el posa tan calent i que la seva dona sempre
s’ha negat a posar-s’hi. De tota manera li pregunta. La
dona de negre li contesta amb naturalitat: esposes, fuets,
cordes, estranguladors de penis, cilicis, palanganes per
fer enemes, vibradors gegants, botes amb tacó en punxa...
material sado-maso en general. Li explica com el lligarà
al llit, com el fuetejarà, com li apagarà cigarretes als
mugrons, com l’introduirà un vibrador de cinquanta
centímetres, com li posarà mil vegades el vídeo del
“Debate sobre el estado de la nación”, com se li pixarà a
sobre i que si és suficientment submís li deixarà llepar-li
les botes. Ell fuig ràpidament i es refugia darrera una
columna. La dona el busca però de seguida es cansa i es
centra en una altra presa: un noi amb ulleres rodones a
l’estil del John Lennon. Quan veu que la dona ja no el
persegueix demana un bourbon per celebrar-ho.
Ella s’apropa a un ros que beu martini. Parla amb ell
durant una bona estona. És un gran conversador. Ella el
troba meravellós, és un noi sensible, comprensiu. Parlen
d’homes i de dones, de la vida, de l’amor... Creu que és
l’home perfecte i que s’ha enamorat com una boja. Llavors
se li declara sense embuts. El noi li respon que ho sent
molt però que ja té parella, i assenyala un noi amb
ulleres rodones a l’estil del John Lennon. De tota manera
li expressa el seu desig de continuar sent amics i la
convida a una copa. Ella demana quatre whiskys.
Els dos porten una trompa com un piano quan les seves
mirades es creuen. Es troben interessants l’un a l’altre i
es prenen unes copes junts. Ballen, es morregen i es
grapegen com col•legials desesperats. Ella pensa que allò
és un home i no l’inútil del seu marit. Ell pensa que allò
és un cul ferm i no el de la seva dona. Decideixen anar a
casa d’ella, el seu marit ha anat a un sopar de negocis i
no tornarà fins tard. Ell opina que el seu marit deu ser
un imbècil, que si aquella fos la seva dona no sortirien
mai del llit.
A casa d’ella beuen encara més. Mentre ell fa el primer
assalt al moble-bar ella llença tots els discos del John
Lennon a les escombraries. Aviat se’ls hi acaben les
begudes i es prenen combinats de chanel amb llimona i
brummel amb coca-cola. Ell va tan borratxo que ni tan sols
es pregunta com es que no li costa gaire orientar-se en
aquella casa, desconeguda fins ara. Un cop esgotats el
moble-bar i el tocador passen a l’acció. Ell es treu la
roba i la deixa a un penjador que hi ha a la porta de
l’armari, com cada nit. Ella es despulla i deixa caure la
roba a terra. Sense més preàmbuls s’acoblen. Els dos estan
massa beguts i no estan segurs de poder arribar a
l’orgasme. Ell embesteix cada cop més ràpid amb
l’esperança de recuperar la sensibilitat perduda. Ella
mira cap a l’armari, veu la roba d’ell penjada i creu
reconèixer la corbata que li va regalar al seu marit
aquest Nadal. Mira cap al terra i veu les sabates
italianes que sempre porta el seu marit. Se n’adona amb
qui està fent l’amor i nota com l’orgasme s’apodera
d’ella. Al mateix temps, ell descobreix la seva pròpia
fotografia sobre la tauleta de nit. Llavors també s’adona
amb qui s’ha anat al llit i esclata en una explosió de
plaer indescriptible. Els dos arriben alhora i de manera
totalment animal. Es desacoblen i resten sense respiració
durant uns segons. Sense dir res, ell s’aixeca, es vesteix
i se’n va.
Ja fa un any i mig que es veuen d’amagat, quan ell té un
sopar de negocis i ella està sola a casa. Fins i tot estan
pensant en divorciar-se i anar a viure junts.
|
