- Pròxima
estació...
- Gavarra.
- T’he de dir una cosa, ja no puc més: vull el divorci.
- Que vols què?
- El divorci, m’has sentit perfectament. No et puc sofrir,
no et puc veure, t’odio. A més a més he demanat el
trasllat.
- El trasllat a on?
- A la línia 2, amb el Miquel.
- Amb el Miquel? M’ho hauria d’haver imaginat. Serà mal
parit. I tu una golfa.
- Pròxima estació...
- Sant Ildefons.
- Oh sí, pobre marit ferit i banyut. Què et penses? Que no
sé res de les teves històries?
- Quines històries?
- Però, com pots tenir tanta barra? Doncs la teva aventura
amb la noia de la màquina de tabac. Però com m’has pogut
fer el salt amb aquella tia tan burra?...
Pròxima estació...
- Can Boixeres... no sé de qui m’estàs parlant.
- Que no saps de qui et parlo? I tant que ho saps. La de
“Su tabaco, gracias”. Us vaig veure a la festa de
l’empresa grapejant-vos als lavabos. Què li veus? Et fa
morbo fer-ho amb una contorsionista?
- No et riguis de la seva feina. No et pensis que deu ser
fàcil treballar vuit hores al dia dins d’una màquina de
tabac. Tu tens sort, que treballes asseguda a l’últim vagó
del metro, però ella, pobra, ho passa molt malament,
sobretot a l’estiu, aquestes màquines no tenen aire
condicionat com nosaltres.
- Pròxima estació...
- Can Vidalet.
- Pobreta.
- Aquesta feina sí que no la podries fer tu, foca, més que
foca. T’haurien de ficar a pressió dins la màquina i a
l’acabar la jornada haurien de trucar els bombers per
treure’t.
- Foca? No estic més grassa que aquella meuca brasilera
que van contractar per a la línia 4 i a tu bé que
t’agradava.
- La Glòria no era cap meuca.
- Què no? I per què et penses que la van contractar? Per
la seva dicció? Que no l’has sentida mai? “Pròssima
estaçao...” Aquesta se’n va anar al llit amb el cap de
recursos humans...
Pròxima estació...
- Pubilla Cases...
Això no és veritat, la van contractar
de cara al turisme, per donar una imatge més
internacional.
- Sí, i per donar imatge més internacional calia venir
vestida amb aquelles minifaldilles i aquells tops. Però si
semblava que vingués del carnaval de Rio.
- Doncs jo crec que a la gent li agradava la seva veu i el
seu accent.
- Voldràs dir als homes, que a tots us hi queia la baba
quan parlava. Mira, aquí estem per oferir un servei a
l’usuari del transport públic i no per muntar una línia
eròtica col•lectiva...
Pròxima estació...
- Collblanc.
- I parlant d’erotisme al metro, què va passar aquella
setmana que vaig estar malalta amb la meva substituta,
aquella becària morena? Em va dir el Miquel que la teva
veu sonava diferent, que esbufegaves i, de tant en tant,
fins i tot gemegaves.
- El teu estimat Miquel em sembla que té massa imaginació
i massa enveja.
- Enveja de què?
- Doncs del meu lloc de treball. No és el mateix treballar
a la línia 5 que a la línia 2.
- La 2 és més nova.
- Sí, però no l’agafa ni déu. Bé, sí, quatre guiris per
anar als toros. En Miquel no té audiència.
- Pròxima estació...
- Badal.
- No canviïs de tema. Explica’m què va passar amb aquella
becària.
- Et juro que no va passar res.
- Com tampoc no va passar res amb la de la benzinera.
També et deia “Ha escollit gasolina súper” cada cop que
t’agafava la “mànega”? Segur que va tenir una decepció,
perquè la teva benzina no és que sigui massa súper, has
perdut ja molts octans...
Pròxima estació...
- Plaça de Sants... ets molt ocurrent, tu.
- Deixa’m acabar la frase...
Correspondència amb línia
1... I amb aquella de telefònica? Però si semblava imbècil,
fent aquells salts de veu entre número i número.
- La Berta és molt professional.
- No sé a què et refereixes amb professional, però amb
aquesta veu segur que no es podria dedicar al telèfon
eròtic.
- Sí, tu riu-te’n, però ella m’excitava més que tu.
- Em sembla que tu t’excites amb qualsevol cosa només pel
plaer de fer-me banyes. Com aquella de l’aeroport, molt
anglès i moltes collonades però no se li entén res. I a
més a més era lletja com un pecat, però era una més a
afegir a la llista de conquestes.
- Qualsevol cosa millor que estar amb tu.
- Pròxima estació...
- Sants Estació.
- Correspondència amb línia 3.
- He buscat fora de casa el que no m’has sabut donar.
- Doncs jo també he buscat fora de casa.
- I t’has hagut de embolicar precisament amb el Miquel? Si
amb la veu que té sembla marieta.
- Mira qui parla, el Constantino Romero. El Miquel és
cinquanta vegades més home que tu.
- Però si és un gilipolles. Segur que ni se li aixeca.
- Pròxima estació...
- Hospital Clínic.
- Veig que t’has posat nerviós, ara venia Entença.
- ... Volia dir Entença... ara no ve Hospital Clínic, la
següent és Entença, disculpin.
- Sí, home, sí, intenta arreglar-ho. Què és el que et posa
nerviós? Ser un banyut o saber que no dones la talla com
altres?
- No parlem de banyes, perquè no sé com pots entrar als
túnels del metro amb la cornamenta que portes. Vols
sinceritat? Doncs tindràs sinceritat. No només m’he liat
amb la de “Su tabaco, gracias”, amb la de “Ha escollit
gasolina súper”, amb la de l’aeroport i amb la becària.
També t’he posat les banyes amb la del 093 i amb la Mònica,
la de la línia 3.
- Pròxima estació...
- Ara sí, Hospital Clínic.
- Amb la Mònica? Perdona que t’ho digui però ho dubto molt.
- Per què ho dubtes?
- Perquè la Mònica és lesbiana i surt amb la del
contestador automàtic d’Airtel.
- No pot ser.
- Si ho sap tothom. Aquí l’has cagat. Ets un maleït
mentider.
- La Mònica no és lesbiana.
- Sí que ho és, i a més a més no pot veure els homes ni en
pintura. Dubto que hagi anat al llit amb cap home, i molt
menys amb tu. I ja que parlem de sinceritat, siguem
sincers...
Pròxima estació...
- Diagonal.
- Correspondència amb línia 3... i vull aprofitar l’ocasió
i que és hora punta per informar tothom que l’home de la
veu del metro és un banyut i un negat al llit.
- Això no és veritat, l’home de la veu del metro és un
tigre al llit i hi ha moltes, moltíssimes dones que ho
poden certificar.
- Ets tan fantasma.
- Com em tornis a fer això t’escanyo aquí mateix.
- Mira el mil homes.
- Ho dic molt seriosament. Crec que t’has passat. No has
d’explicar res a la gent.
- És clar. Com tu, que no expliques les teves aventures
als de la línia 3 i a aquells altres de la RENFE. Els de
la línia 3 quan em veuen mugeixen en to burleta.
- Perquè ets una vaca. T’haurien d’haver contractat per
posar la veu de les bàscules perquè la gent no es
deprimís. Diries “El seu pes és de 65 quilos i el meu és
el doble, així que tranquil•la dona, que encara li queden
molts pastissos per menjar fins que arribi al meu tonatge”.
- Pròxima estació... cornúpeta de merda...
- Verdaguer... i vull reafirmar la meva virilitat davant
de tots vostès.
- Correspondència amb línia 4... i a més a més la té molt
petita... i torta cap a la dreta.
- Això és mentida, senyores i senyors, ja voldrien molts
homes tenir la meva cigala.
- La teva cigala, la teva cigala. La teva cigala em fa
riure. No sé què han vist en tu les teves conquestes. Ets
un inútil al llit.
- I tu una frígida.
- Això pensava jo fins que vaig conèixer el Miquel.
Pensava que el problema era meu fins que ell em va obrir
els ulls i em va fer veure que el problema era teu,
inútil, més que inútil. Fins que no vaig anar-me’n al llit
amb ell pensava que l’orgasme femení era un invent de les
revistes feministes per vendre exemplars que explicaven
com arribar-hi...
Pròxima estació...
- Sagrada Família.
- Correspondència amb línia 2.
- Quan ho fèiem semblava que t’ho passaves d’allò més bé.
- Fingia.
- I per què fingies?
- Perquè acabessis d’una maleïda vegada i em deixessis
dormir en pau. Em feia fàstic tenir-te a sobre massa temps.
- Doncs saps què? Que mentre ho fèiem pensava sempre en
altres dones, perquè amb tu era impossible posar-se a to.
- Pròxima estació...
- Hospital de Sant Pau.
- Em sembla que tens un greu problema per posar-te a to, i
no només amb mi.
- De què estàs parlant?
- Dels teus famosos “gatillazos”.
- Famosos?
- Si ho sap tothom de l’empresa. Vaig sentir una conversa
entre dos de la megafonia del ferrocarrils de la
Generalitat. Parlaven de tu, i la situació que explicaven
m’era molt coneguda. Segur que alguna de les teves
amiguetes s’ha anat de la llengua...
Pròxima estació...
- Camp de l’Arpa.
- La veritat és que no t’imagino dient “No sé què m’ha
passat, és la primera vegada que em passa”. La primera
vegada pot colar, però, què els hi dius la segona? I la
tercera? Que una granada et va volar les pilotes al
Vietnam?
- Això fora de casa no m’ha passat mai. Vols el telèfon
d’alguna de les meves amigues i que t’ho confirmin?
- Ja tinc el telèfon d’una de les teves amiguetes: el 093.
- Has parlat amb ella?
- Sí. Em va costar una mica que parés de dir-me “Nou hores,
trenta-dos minuts, quaranta segons... nou hores, trenta-dos
minuts, cinquanta segons...” però quan a la fi es va
creure que jo era realment la teva dona va parlar amb mi
durant una bona estona...
Pròxima estació...
- Sagrera.
- Correspondència amb línia 1.
- I què et va dir?
- Res que jo ja no sabés des de feia molts anys: que ets
un imbècil, i que no la deixaves en pau. Em va dir que va
sortir amb tu durant un mes, el pitjor mes de la seva
vida. La meitat de les vegades ni tan sols trempaves i les
que sí ho aconseguies acabaves en pocs segons, et donaves
la volta i t’adormies.
- Això és fals, jo a aquesta dona l’he deixada sobradament
satisfeta, com a totes les altres.
- Aquest dona ara ja sap què és estar totalment satisfeta,
surt amb la veu que anuncia les pel•lícules a Antena 3, un
home com Déu mana, i no una mitjania com tu...
Pròxima
estació...
- Congrés.
- I també he parlat amb les altres: la de la màquina de
tabac, la de la benzinera... totes coincideixen: ets
completament inútil al llit. Al començament els feies
llàstima, però després ja els feies fàstic. La pobra
contorsionista de la màquina de tabac m’explicava que no
paraves de demanar-li posturetes estranyes, però que en
cap d’elles vas aconseguir donar la talla. I amb la de la
benzinera tres quarts del mateix, vinga a fer el numeret
de l’empleat de la benzinera, vestit amb la granota de
CAMPSA i tot, però res de res. Fins i tot he parlat amb
aquella de la megafonia de l’hospital on vas estar
ingressat quan et van operar d’hemorroides. Em va dir que
la perseguies i que el seu marit, que fa anuncis a la
ràdio, et va donar una pallissa que mai no podries oblidar...
Pròxima estació...
- Maragall.
- Correspondència amb línia 4... i per a la gent que s’ha
incorporat a la meitat de la línia, vull informar-los que
l’home de la veu del metro de la línia 5 és un banyut, un
impotent i un veritable inútil.
- Senyores i senyors, això és una patranya. Jo al llit
funciono perfectament. No se la creguin... Vols parar de
fer-me això? T’aviso que si m’ho tornes a fer t’escanyo, i
no és broma.
- Sí, com quan dius que marxes de casa i que no tornaràs
mai més, te’n vas un parell d’horetes i quan comences a
tenir gana tornes amb la cua entre les cames.
- Aquesta vegada ho dic molt seriosament: torna a dir
qualsevol cosa contra mi pel micro i et mato.
- Tu no ets capaç de fer res, no tens el que s’ha de tenir.
Mai no has tingut collons i mai no en tindràs.
- Calla d’una vegada!
- Vols una prova?...
Pròxima estació... ah, i de tant en
tant és un ejaculador precoç. Ell es pensa que és un
semental, però en realitat és la riota de tota l’empresa.
Li diuen Lucky Luke perquè és més ràpid que la seva ombra...
- Virrei Amat... t’he avisat, ara veuràs.
- Deixa’m estar, em fas mal!
- T’ho he advertit, no parlis de mi pel micro.
- Treu-me les mans de sobre!
- Mala puta!...
- Agh! Pgòxima estac... agh! Socors! M’està ofegant!...
- Vilapicina... no li facin cas, és molt bromista.
- M’ofego... Aghhh!
- Mor d’una vegada!... Oh déu meu, què he fet? És morta.
No, no pot ser, si no ho he fet amb força, només ho he fet
per espantar-la una mica i que callés. Va, aixeca’t, no
facis aquestes bromes, que no fa gràcia. Va si us plau, no
m’ho facis això!...
Pròxima estació... Horta... Eh... Hi
ha cap metge en aquest metro? |
